Espai Vincles 
En este artículo encontraréis información detallada sobre las constelaciones, pues nos ofrece una visión más cercana de una técnica terapéutica cada vez más extendida, sobre la que muchos todavía tenéis dudas.
Introducció a les Constel·lacions Familiars
Antoni Ferragut
Tot el que realment vols en aquesta vida
és fora de la teva zona de confort.
(R. Allen)
Què és una Constel·lació Familiar
Una Constel·lació Familiar és un mètode terapèutic, desenvolupat per Bert Hellinger, que treballa directament amb l’inconscient, la part més profunda del nostre ésser. És en aquest nivell, el de l’inconscient, on hi romanen els ancoratges negatius més forts, que ens exposen a sentiments dolorosos. Es diu que el 70% dels problemes psicològics que ens afecten a tots provenen de la nostra història i la nostra relació familiar.
El nen, per amor cec, adopta reaccions i suporta càrregues que dificultaran la seva vida adulta. Les constel·lacions familiars treuen a la llum ràpidament la dinàmica que causa el patiment i, si es donen les circumstàncies apropiades, les corregeix en el mateix moment. La teràpia de les constel·lacions familiars destaca per la seva rapidesa. En una constel·lació, d’una durada mitjana aproximada d’una hora, surt a la llum i s’aborda el verdader tema causant del problema presentat pel client, en oposició a processos que poden durar anys en altres tipus de teràpies. D’aquí que hagi emergit amb tanta força i sigui adoptada com a eina terapèutica.
El mètode es fonamenta en el treball amb representants i en grup, tot i que existeix també l’opció d’una sessió individual. L’abast del treball no es limita només a la persona que ha fet la seva constel·lació, sinó també al seu sistema familiar, ja que quan un element del sistema es mou, tots es recol·loquen alhora, trobant un nou i millor equilibri. Així mateix, el treball d’una persona en la seva constel·lació afecta la resta de participants del taller, ja que moltes problemàtiques són comuns, en major o menor grau, a les de la resta de participants. Les Constel·lacions Familiars es realizen habitualment amb vàries persones que assisteixen a un mateix taller i que, en general, no tenen cap vinculació. És important incidir en què, tot i que les Constel·lacions Familiars es realitzen en grup, no és una teràpia de grup com a tal; la dinàmica de treball és bastant diferent al que es coneix com a teràpia grupal. En el taller s’hi reuneixen totes les persones assistents, inclòs el facilitador (o constel·lador). Es realitzen sessions que duren un matí, una tarda, o fins i tot tota una jornada.
En un taller constel·len un nombre de persones establert prèviament (de 3 a 7 habitualment), depenent de l’organització. Cada assistent disposa del seu torn per a constel·lar, i la seva constel·lació dura, aproximadament, una hora. Durant la constel·lació, la resta del grup és part activa de la teràpia, ja que algunes persones són escollides per a representar vivències de l’inconscient 1 de la persona que està constel·lant. Després de cada torn de constel·lació es fa una pausa per descansar i sortir de la constel·lació i es continua amb la següent. D’aquesta manera la dinàmica de treball no s’interromp i tothom realitza un treball personal i grupal a la vegada. La mecànica de treball és estructurada pel terapeuta, i explicada al començament del taller. No és necessari tenir coneixements sobre constel·lacions familiars per poder assistir als tallers. La manera de treballar és ordenada i al mateix temps vivencial i creativa. Cada persona que assisteix a un taller de constel·laciones familiars realitza un treball personal, tant en la seva constel·lació com en les dels demés. És molt comú sentir que el rol que experimenta cada persona com a representant d’una constel·lació està relacionat amb aspectes de la seva vida i història personal.
Un apunt sobre Bert Hellinger
Bert Hellinger va néixer a Alemanya el 1925. Estudià filosofia, teologia i pedagogia. Posteriorment, es feu psicoanalista i aproundí en la dinàmica de grups, la teràpia primària, l’anàlisi transaccional i diversos mètodes hipnoterapèutics. Després de setze anys treballant com a missioner catòlic a Sudàfrica, desenvolupà la seva pròpia teoria sistèmica familiar: les constel·lacions familiars.
Què aconseguim amb una Constel·lació Familiar
Les constel·lacions familiars serveixen per a alliberar-nos d’aquelles creences, pensaments, històries, emocions, que no ens permeten viure plenament, que no ens agraden de nosaltres, que repetim freqüentment (patrons) i que no sabem canviar amb resultats saisfactoris. Amb una constel·lació familiar, podem aconseguir allò que tots volem trobar: la pau, la felicitat, l’alegria… Tots aquells objectius, aquell conjunt de pensaments i situacions que ens donen una vida satisfactòria i relaxada. Gran part dels bloquejos i patrons dolorosos no són sempre responsabilitat directa de les nostres decisions, ja que en el nostre ésser existeix un nivell més profund, l’inconscient, on hi descansen instruccions incondicionals, heretades dels nostres pares, avis, besavis i demés ancestres. Aquests patrons es fan visibles per exemple en l’elecció de la parella, en la realització dels projectes de vida o en les malalties.
Preparar una constel·lació
Abans de fer una constel·lació és recomanable d’investigar sobre els esdeveniments signifi- catius de la família d’origen: pares, avis, besavis… i llurs possibles parelles anteriors. Els esdeveniments significatius poden ser: morts prematures, assassinats, abusos sexuals, addiccions, estafes… Els esdeveniments o familiars tabú són normalment molt importants: exclosos, “ovelles negres”, avorataments, secrets familiars… No interessen en cap cas descripcions psicològiques (del tipus “ma mare és…”, “mon pare és…”). A banda de tot això, és important escollir bé el tema a treballar, allò que fa patir contí- nuament i que es va repetint al llarg de la vida. Agressivitat, problemes de salut o afectius, problemes de parella o amb la família, de relació amb els altres… Especialment frases del tipus “jo sempre…”o “jo mai…”. El constel·lador pot ajudar a afinar i concretar al màxim el tema a treballar.
Temes per constel·lar
Resumim aquí tot un seguit de temes que podem tractar amb una constel·lació:
• Conflictes de parella, actual o anterior. • Problemes amb els fills. • Dificultats en les relacions familiars. • Exclusió i problemes de relacions socials. • Addiccions. • Orientació en moments vitals de canvi (canvi de residència, professió, parella…). • Recursos per a encarar malalties. • Problemes de fertilitat. Adopcions. • Creixement personal. • Destins difícils: morts prematures, avortaments… • Traumes de la infància. • Sentiment d’auto-sabotatge per a no aconseguir èxit econòmic, professional o personal. • Autoconfiança. Adaptació a noves situacions (jubilació, separació, desocupació…). • Herències i judicis. • Orientació i assessorament a nivell professional i projectes. • Depressió, tristor, malenconia, amb o sense causa aparent. • Pèrdues i dols. Esdeveniments tràgics.Després d’una constel·lació
“Les constel·lacions actuen quan un les deixa exactament de la manera que les ha vist. Qualsevol discussió sobre el seu contingut destrueix la imatge. El mateix s’aplica quan un acaba de treballar i un altre del grup li demana “Com t’ha anat? Què faràs ara?” El que està fent és picotejar la seva ànima. És fatal envair d’aquesta manera l’ànima d’una altra persona com si tinguéssim el dret de fer-ho. Ningú no té el dret de fer-ho. Tampoc serveix intentar consolar-lo. La persona és forta. Qui intenta consolar és feble. És aquest en realitat qui no suporta el dolor de l’altre. Perquè en el fons no vol consolar l’altre, sinó que utilitza l’altre per a consolar-se a ell mateix. No s’ha d’interferir. I això és vàlid per a tot aquest treball. La persona mateixa tampoc ha d’actuar immediatament després d’una constel·lació. Així no funciona. La imatge ha de descansar en la seva ànima. De vegades dura molt de temps, potser mig any o més. I un no fa res per a canviar. Les imatges ja actuan, simplement estant. I passat un temps es reuneix en l’ànima la força necessària per a fer el que és correcte. Allò que és correcte i bo serà diferent 3 del que hom ara acaba de veure. L’ànima de la persona sap molt més encara i al final un segueix la seva pròpia ànima, i així té força plena. Per tant, hom no segueix el terapeuta ni tampoc la imatge. Hom segueix la seva ànima. Però la imatge ha impulsat quelcom en la seva ànima que posteriorment fa possible actuar.”
Bert Hellinger
Assistir com a representant
És una manera de viure les constel·lacions familiars de prop, i també ofereix l’oportunitat de sentir i d’experimentar. És clar que en general per poder sentir notablement els efectes de la teràpia el més adequat és constel·lar, però el que sentim fent de representant ens pot guiar cap al camí a seguir.
Una pregunta que sorgeix freqüentment en els tallers de constel·lacions és què ha de fer una persona si en una constel·lació l’escullen per a representar a un familiar de la persona que està constel·lant. Com que no coneix la persona que l’ha escollit, es pot demanar “Què he de fer?” o “Què he de sentir?” o “Ho faré bé?” Vist des d’un punt de vista científic, podria semblar que la persona representant podria manifestar verbalment o física qualsevol sentiment o motivació a l’atzar, ja que la ciència oficial no contempla que pugui haver-hi una transmissió de pensament a manera de telepatia. Això és cert en una constel·lació, de fet no es pretén que ocorrin esdeveniments màgics i que una persona que està representant hagi d’endevinar res. Les constel·lacions familiars no pretenen representar el drama conegut d’una història familiar, altrament seria més simple per a la persona que vol treballar de fer una psicoteràpia normal i deixar de banda qualsevol tècnica transpersonal. Però això és tot el contrari del que les constel·lacions familiars es marquen com a objectiu, i és aquí on es baixa al nivell de l’inconscient personal i el col·lectiu.
Una de les grans barreres quan una persona vol solucionar un aspecte de la seva vida es presenta en l’estructura mental que ha anat donant a un fet històric de la seva vida personal. La ment cerca ordenar amb els seus recursos un record, un sentiment, i donar-li la coherència perquè pugui ser assimilat conscientment dins el magatzem de les experiències vivencials. La ment, per així dir-ho, fiscalitza les emocions intentant donar un ordre a allò viscut. Però al marge d’aquesta tècnica usada per la ment, en moltes ocasions fa de pantalla la vivència real del que la persona ha experimentat al llarg de la seva vida. Aquesta pantalla està molt lluny de marcar la realitat de l’origen d’un dolor emocional, i és un procés natural de protecció que usa la psique humana per poder manejar l’immens magatzem de l’inconscient personal, per evitar un desbordament d’emocions no madurades. En molts casos anomenarem a això traumes, en d’altres casos emocions no assimilades. Així doncs, la ment sempre tracta de deixar al marge d’allò desconegut un fet vivencial talment s’ha experimentat per a la “supervivència” racional de la persona. Les constel·lacions familiars, en aquest sentit, maneguen una tècnica de despersonalització usant altres persones perquè representin un esdeveniment personal de la persona interessada.
Constel·lacions Familiars. Una mirada més profunda
Per poder entendre la dinàmica de les Constel·lacions Familiars és important definir alguns conceptes que ens ajudaran a comprendre el perquè d’aquest mètode i el seu grau d’efectivitat.
L’Inconscient: la part submergida de l’iceberg
Des de mitjans del segle XX la psicoteràpia té en compte un nivell de la nostra consciència que no es manifesta en apariència en la nostra manera de ser. Al marge de la personalitat visible amb la qual un ésser humà es desenvolupa en el seu entorn social, familiar o laboral, el seu sistema de creences, les seves transaccions emocionals, la seva resposta conscient davant qualsevol situació, també estan condicionades per instints, coneixements i idees profundes que es troben més enllà de la consciència amb la qual es desenvolupa una persona en el seu dia a dia. A aquest coneixement profund i instintiu l’anomenam inconscient. A través de les constel·lacions familiars podem arribar a comprendre aquest impuls instintiu. L’inconscient és l’encarregat de generar els impulsos més bàsics, la matèria primera on s’originen les idees i el pensament. És la font profunda del nostre ésser més bàsic, fins i tot quan no s’expressa tàcitament al llarg de la nostra vida. La seva funció principal és la de mantenir la supervivència de l’individu, des del seu equilibri emocional fins a la seva salut física. És habitual fer l’analogia de l’inconscient amb un la part submergida d’un iceberg (vegeu la Figura 1). La part exposada d’aquest, la que és fora de l’aigua, representa el conscient. La part oculta, l’inconscient. L’inconscient representa més del 80% de la totalitat de la nostra ment. Així, la nostra ment es regeix majoritàriament per una part que és oculta, una part molt més gran del que podem percebre de nosaltres mateixos.
En l’inconscient hi tenim una memòria històrica, que a part de ser pròpia també és col·lectiva. Ve modelada per la biologia ancestral, i està profundament vinculada a experiències vivencials dels nostres ancestres, remuntant-se molt enrere en el temps. Aquesta memòria ancestral inconscient es posa de manifest en molts aspectes de la vida diària. Un exemple molt clar són els actes inconscients que un nadó coneix de manera intuïtiva, com ara el reflex de succió. Són actes que són dins la nostra memòria i que han contribuït clarament a la nostra supervivència com a espècie. En tenim moltíssims, d’aquests actes, i en el moment d’emmagatzemar-los en la memòria del sistema varen ser eficaços per a la supervivència, tot i que alguns poden no ser-ho per a algun descendent. Tots aquests actes arriben després de milers d’anys d’evolució i aprenentatge. Les constel·lacions familiars poden ajudar-nos a comprendre el perquè d’aquests actes i per què segueixen lligats a nosaltres. Tot i evolucionar, tot i que pugui semblar que desapareixen, la realitat és que una gran quantitat de coneixements ancestrals heretats romanen tota la vida al marge de la llum de la consciència d’una persona, vigilant la seva existència i intercedint en les decisions conscients, sempre en funció de la supervivència de l’individu, perquè aquest pugui reproduir-se i mantenir la continuïtat de l’espècie. Resumint, nosaltres com a persones no només posseïm un intel·lecte, uns pensaments, unes idees conscients. En major o menor mesura, existeix una intel·ligència profunda, un coneixement silenciós del tot, que regeix de manera directa les nostres decisions en la nostra vida diària, malgrat no en siguem conscients.
Herències de les càrregues de l’inconscient
Moltes vegades, entendre que no som exactament allò que pensam que som provoca desconcert. Hi ha moltes investigacions en l’àrea de la psicologia humana que afirmen que, a banda de sentir que tenim el control de les nostres decisions, som programes inconscients amb una finalitat, i la nostra vida estarà condicionada a realitzar certes accions que, en nombrosos casos, són contràries a allò que pensam que és la nostra felicitat, i que ens fan prendre decisions que ens porten a resultats poc avantatjosos. En resum, l’inconscient és una entitat pròpia de pensament que realitza una funció de supervivència i que en moltes ocasions emmagatzema també situacions no resoltes dels nostres ancestres. Aquestes situacions, quan no són resoltes satisfactòriament per l’individu, són asssumides inconscientment pels descendents. Una persona pot viure situacions doloroses no resoltes dels seus ancestres, per tractar de sanar i modificar fets de la història familiar i del seu inconscient col·lectiu com a família, i alliberar així els seus descendents de la càrrega. Totes aquestes dinàmiques de sanació passen en la seva majoria desapercebudes tant per a la consciència de la persona que intenta sanar l’inconscient familiar com per a les persones que ho reben. I en moltes ocasions són viscudes com problemes de personalitat, malalties, destins difícils, etc. Amb les constel·lacions familiars podem detectar i resoldre aquests danys interns.
Exemples Una persona que duu el mateix nom que un dels seus avis viu de manera similar un fet en concret que el seu ancestre no va poder resoldre. No té per què viure el fet de manera exacta a com el va viure l’ancestre (tot i que és així en molts casos), però aprofundint una mica en la seva vida quotidiana afloren les mateixes sensacions i sentiments que ja va viure l’ancestre, repetint-se el mateix patró, independentment de si les seves formes de viure són diferents.
Per exemple, si un avi en un moment donat de la seva vida va perdre una gran quantitat de diners per una mala decisió, és possible que el descendent tingui problemes laborals, com si una espècie de “mala sort”el perseguís en les feines que pugui anar tenint. O si l’àvia es quedà sola amb els fills perquè l’avi se n’anà o morí de repentinament és probable que algun dels descendents tingui problemes per mantenir una relació estable i 6 duradora. Independentment de la manera com s’arribi a aquesta separació, el fet de fons és el mateix, l’abandonament de la parella. Un exemple que es dóna amb molta freqüència és el d’un fill que apren a casa seva, inconscientment, que en les relacions de parella un ha de manar i l’altre ha d’obeir, tractarà de reivindicar el pare o la mare que actua de manera dòcil i complaent amb l’altre progenitor. Si una mare ha estat submisa la seva filla intentarà insconscientment reparar aquest fet en la seva relació de parella sent ella qui “dugui els pantalons”.
Funció sistèmica de l’inconscient
Per què l’inconscient reviu les situacions emocionals dels avantpassats? Quin objectiu té això a part de la despesa energètica i personal que suposa? La resposta és més simple i lògica del que sembla. La naturalesa és senzilla i contundentment directa en la seva forma d’actuar. En un llinatge familiar tots els individus comparteixen una connexió real inconscient de totes les vivències dels seus avantpassats i així ens ho mostren les constel·lacions familiars. També la informació i els fets no resolts seguiran estant en aquest magatzem d’informació que es comparteix de manera col·lectiva. Així la natura resol que si un individu per la seva pròpia voluntat no va poder curar un destí difícil, el següent en la generació mantindrà aquest programa dolorós en el seu inconscient i tornarà a buscar la situació sense saber-ho, perquè quan aquesta es manifesti es tingui una segona oportunitat de sanar l’esdeveniment. Si no ho aconsegueix passarà a la següent generació, fins que arribi el moment en què un dels seus integrants aconsegueixi resoldre el destí difícil, i alliberar així la càrrega de l’inconscient familiar i de les futures generacions. Treure a la llum el problema de base és modificar l’origen de la nostra conducta.
Les constel·lacions familiars i l’inconscient
Un dels principals aspectes amb el que treballen les constel·lacions familiars és el de valer-se de la connexió col·lectiva de l’inconscient, anomenat inconscient col·lectiu. A través de les constel·lacions familiars és possible revelar, més enllà de l’anàlisi intel·lectual d’un problema personal, quina és la causa d’una situació que afecta de manera negativa a una persona en el seu dia a dia. Mitjançant la tècnica de les constel·lacions familiars les persones que estan fent de representants reben i donen mostres de manifestacions emocionals de l’inconscient de la persona que està en el seu torn de constel·lar. En no conéixer de res la persona que està constel·lant i la seva vida personal, l’inconscient col·lectiu es manifesta sense bloquejos intel·lectuals en els representants, i les dinàmiques que originen les situacions doloroses emergeixen a la consciència mitjançant les directrius i l’avaluació del constel·lador, donant per primera vegada senyals inequívoques d’on es troba la causa del bloqueig emocional i del que cal solucionar. Les constel·lacions no es limiten només a treure a la llum de la consciència del pacient l’origen dels seus hàbits negatius. Gràcies a la interrelació profunda entre el conscient, l’inconscient personal i l’inconscient col·lectiu, també s’encarreguen de reparar la causa des del nivell de la consciència a través dels mateixos representants, que en aparença són aliens al problema de la persona. Tot i que l’explicació de com s’instaura una nova informació en l’inconscient personal o col·lectiu sigui complexa, el fet és que en realitzar una acció conscient dirigida a sanar una part de l’inconscient és un moment terapèutic on s’està expressant el camp sistèmic, sigui des d’una aproximació energètica o des d’una aproximació física. La instrucció positiva és implantada en el seu conscient i inconscient. A través dels representants, també, aquesta instrucció positiva o sanació s’integra en l’inconscient col·lectiu.
L’inconscient atemporal i la seva constitució
Una de les característiques més curioses de l’inconscient, és que en aquest nivell de consciència el temps és relatiu, la línia temporal que percebem a nivell mental es desvirtua en la nostra consciència interior i per això és possible que fets del passat o fins i tot fets del futur puguin ser reestructurats positivament en el present. És important recalcar el fet que l’inconscient no posseeix un llenguatge estructurat com ho fa la nostra ment. L’inconscient és un absolut que no defineix forma, espai, ni temps i això és molt similar a com es comporta l’univers a nivell més bàsic en les seves partícules elementals. De fet moltes investigacions sobre l’inconscient avui dia són comparades amb la física quàntica, on les regles del món que ens envolta canvien quan ens endinsem en els blocs de construcció de la nostra realitat, el nivell atòmic o nivell de les partícules fonamentals, arribant a conclusions científiques comprovades que més enllà de la matèria l’espai en si mateix és informació. Una analogia bastant semblant al que és realment la constitució de l’inconscient, que en si mateix és espai buit ple d’informació que es manifesta en nivells superiors en el que anomenem consciència o ment.
La solució en les constel·lacions familiars
La solució és simple i depèn d’uns passos estructurats que es realitzen durant una part de la constel·lació. En primer lloc, el constel·lador observarà les dinàmiques que es manifesten en els representants, els quals es presten per rebre intuïtivament els fets, sentiments, persones i dinàmiques de l’inconscient del client. En aquest grup de persones es donaran diferents dinàmiques, sentiments i sensacions que el constel·lador avaluarà. En base a la seva formació, ha de determinar en quin punt de l’inconscient personal i col·lectiu del client està ubicat el bloqueig de la persona. En aquest punt és important explicar amb claredat al client el que està mostrant l’escenari present. És bastant freqüent que la persona que està constel·lant se sorprengui en escoltar veritats que només ell o ella coneix dels seus ancestres. Al marge de semblar un acte de vidència espiritual, l’inconscient s’expressa amb pautes molt clares, científiques i concloents.
A la segona meitat d’una mateixa constel·lació és quan el terapeuta comença a posicionar correctament els elements en l’inconscient del pacient, passant per restablir vincles emocionals ferits en els ancestres, conciliar disputes i malentesos, fer que aquests prenguin responsabilitat pel que han fet (no des de la culpa ni el judici sinó des de l’amor i la integració dels seus actes). Aquest és un dels aspectes més importants de la sanació. També han pogut ocórrer esdeveniments on el propi inconscient familiar està tan vinculat a altres persones, altres inconscients, i tot i que no hi hagi un vincle de sang poden entrar a formar part de l’inconscient familiar, en base als fets que hagin passat entre persones que en aparença són alienes.
Un exemple d’això és quan en un dels nostres avantpassats ha comès o patit un fet violent, com un assassinat. Tant l’inconscient de la víctima, com el del perpetrador s’integren com un de sol, passant a formar part de la història de l’inconscient familiar com amb una simbologia de dolor o rancúnia. Mentre aquest fet violent no es tregui a la llum de la consciència, es treballi i s’integri, els interessats seguiran formant part de la història de la família a través d’una vinculació negativa, com una pedra a la sabata.
En trobar el motiu pel qual inconscientment l’energia de l’ancestre va quedar connectada amb un fet violent, la causa i el reconeixement del fet, és quan apareix el punt d’inflexió que dóna pas a la solució. És important recalcar que per poder realitzar un moviment d’integració en l’inconscient d’una persona en un fet violent, cal exposar la causa per la qual la víctima també va buscar inconscientment el perpetrador, ja que tota la responsabilitat no és només del “dolent”, sinó que se l’instrumentalitza com un símbol d’un fet que l’inconscient necessitava realitzar. Així el pes del judici, el no voler reconéixer la part de responsabilitat que té cada part, desapareixen i donen pas a la reconciliació i la integració d’un fet d’aquesta envergadura. En aquest precís instant la línia directa que abasteix l’inconscient del client transmuta la seva funció de dolor a un estat de vincle positiu, i des d’aquest precís moment comença a rebre una nova informació en aquesta branca familiar, informació composta bàsicament per un sentiment d’unitat, amor i confiança.
Així successivament, a mesura que els fets del passat de l’inconscient familiar es van reparant o reorganitzant a través de les constel·lacions familiars, l’inconscient personal del pacient comença a proveir-se d’informació positiva, d’acceptació cap a si mateix, de seguretat i de saviesa, deixant al marge el soroll dels fets dolorosos que distorsionaven la veritable funció dels vincles de l’inconscient familiar: amor pur i satisfacció per les generacions futures.
Integració de la sanació
Com que l’inconscient és la part més profunda del nostre ésser, de la nostra ment, a mesura que els vincles positius es restableixen en l’inconscient, les nostres conductes conscients es modifiquen canviant les situacions en el dia a dia. Per això la sensació de sentir-se bé apareix sense previ avís d’una manera subtil i natural, i la persona comença a notar canvis no a ella mateixa en principi, sinó en les coses que li succeeixen. Aquest és el primer indici de la sanació profunda: molt abans que una persona prengui consciència que actua d’una manera més positiva amb si mateixa, comença a percebre un canvi, un nou color al món que l’envolta.
Això és un signe inequívoc que la projecció personal que fa del món està canviant de manera positiva; comença a ser conscient que els estímuls i reaccions també comencen a tenir un matís diferent. La persona no necessita aplicar cap tipus de tècnica especial després de les sessions amb constel·lacions familiars, ja que els patrons repetitius que l’acompanyaven des de sempre de sobte deixen d’estar presents. Quan s’ha realitzat un treball profund amb constel·lacions familiars, de sobte de manera espontània el que produïa un profund malestar i efectes negatius deixa simplement d’estar present. Així doncs, la sanació arriba de manera tranquil·la i natural i sense un esforç intel·lectual. Ningú que assisteixi a una constel·lació se’n va amb deures a casa de com ha d’actuar, ja que la ment està supeditada a l’inconscient. Això aporta un grau de distensió i tranquil·litat que resten angoixa per realitzar el que creiem que és bo des del nivell mental, deixant que la naturalesa i la seva saviesa donin pas a totes les riqueses de les nostres ànimes, a tots els beneficis d’estar en coherència amb el nostre ésser ens aporta en totes les esferes de la vida.
Per a més informació:
Facebook: https://www.facebook.com/tres3pot/?fref=ts Telf.: 666 074 945
Comments are closed.